diumenge, 21 de febrer de 2021

Calassanç a Montserrat (i II)

Com dèiem a la primera entrada de Calassanç a Montserrat, podeu trobar set espais del monestir on trobareu a Calassanç. 
Us el presentem seguint el recooregut que faria una persona que anés a visitar la Mare de Déu al cambril.  Comencem ! 

1.- PLAÇA DEL MONESTIR. (*)
Al pati de l'entrada, entre els arcs oberts que miren el Llobregat, hi ha l'estàtua d'alguns sants educadors. Un d'ells és Josep Calassanç. Es tracta d'una estàtua obra de Francesc Juvanteny i Foix (Montcada i Reixac 1906 - Cerdanyola 1990). L'estàtua fou donada per l'Escola Pia de Catalunya al monestir amb motiu del 200 aniversari de la creació de la Província escolàpia de Catalunya i inaugurada el 2 de maig de 1951.


2.- LÀMPADA A L'ATRI DE DAVANT DE L'ESGLÉSIA
En un dels tres portals que donen accés a l'atri (no us diem quin perquè us entretingueu a buscar-lo) apareixen els noms de diversos sants vinculats al monestir. Un d'ells és Josep Calassanç . Com a curiositat us direm que en aquest lloc és on antigament se situava l’altar de l’antiga església i que l'actual Basílica va ser inaugurada el mateix dia que el nostre Josep sortia en vaixell  cap a Roma l'any 1592.


3.- ALTAR DEL PASSADÍS CAP AL CAMBRIL (*)
Entrant pel passadís lateral que ens porta cap al cambril, trobarem l'altar de Sant Josep de Calassanç. Es tracta de la primera obra d'estil modernista que entrà al Monestir. És obra de Francesc Berenguer i Mestres, amic íntim des de la infància i  col·laborador d'Antoni Gaudí, amb qui col·laborà en el gran projecte de la Sagrada Família. Es tracta d'un exvot de l'Orde de l'Escola Pia inaugurat el 3 de setembre de 1891.


4.- TRON DE LA MARE DE DÉU
Quan estigueu davant de la Moreneta, si us gireu cap a l'esquerra, sobre els esglaons,  de sortida del cambril trobareu en mosaic, el nostre fundador, acompanyat de dos minyons,  mirant la Mare de Déu. Es tracta d'un mosaic inaugurat l'any 1951, fet per un alumne de l'Escola Pia de Terrassa: Santiago Padrós i Elies, sobre dibuixos de monjo Benet Martínez, autor també dels esgrafiats de l'atri i Josep Obiols i Palau. El Mosaic, en el seu conjunt representa una peregrinació amb tres nivells: a dalt personatges del poder polític, al mig sants i santes vinculats a Montserrat i a la part inferior personatges il·lustres del moment (Torras i Bages, Gaudí, etc.)

5.- CAPELLA DEL CAMBRIL DE LA MARE DE DÉU
A la capella del cambril situada darrera de la Mare de Déu, trobem Calassanç al sostre de la capella. Es tracta d'una pintura en que es mostren diversos personatges vinculats a la història de Montserrat i de Catalunya, en peregrinació cap a la Mare de Déu,  obra de Joan Llimona realitzada entre octubre 1896 – 16 juliol 1898.  El nostre Calassanç es troba acompanyat d’un minyó, entre sant Pere Claver i sant Josep Oriol. 
El localitzareu a sobre de l'orgue de la capella; 
uns 2 metres a la dreta

A la pintura de la volta de la capella, Joan Llimona (1860-1926) hi representà una apoteosi en la qual la Catalunya eclesiàstica i la civil reten homenatge a la Mare de Déu de Montserrat. La Verge apareix al centre de la cúpula acollint les pregàries dels pelegrins que arriben al seu tron celestial per mà dels àngels. Aquesta pintura és un dels cims de la pintura catalana modernista, en la qual la natura, la història i el món sobrenatural s’harmonitzen formant una autèntica simfonia exaltadora de l’esperit.


6.- VITRALL A LA SORTIDA DEL CAMBRIL

Quan sortiu de la capella del cambril, al passar per davant d'una pica d'aigua beneïda feta amb una ostra gegant, si us detureu i mireu a la dreta trobareu dos vitralls.
En un hi apareix sant Ignasi de Loiola i en l'altre  sant Josep de Calassanç amb un nen a qui està ensenyant a llegir.
Un Calassanç educador que en recorda que l'any 1948 el nostre patró va ser declarat patró universal dels infants i joves estudiants. 


7.- PORTA DELS SANTS AL CLAUSTRE GÒTIC

Sortint de la basílica i tornant a la plaça del monestir trobareu el que queda del Claustre Gòtic. Una de les seves portes era l'antic accés a la clausura del monestir.  Quan Calassanç va visitar el monestir va conèixer el claustre sencer, malmès posteriorment per les diverses guerres .
Una de les portes és coneguda com a "Porta dels Sants", ja que en la seva part interior hi ha inscrit el nom dels sants i santes que hi han passat. Entre ells hi figura el nostre Josep Calassanç, amb la inscripció en lletra gòtica de color vermell i en llatí: "Sctus. Iosephus Calasanctius". Però només ho podreu observar si esteu dins de l'hospederia del monestir, a la sala on es pot prendre un cafè després de dinar.



Ja veieu, el nostre patró el podeu trobar en 7 espais del monestir. Si en trobeu algun més no deixeu de fer-nos-ho saber. 
Bona ruta ! 



dimarts, 16 de febrer de 2021

Sant Josep Calassanç a Montserrat (I)

Seu vella de Lleida
A finals de 1585 i principis de 1586, Josep Calassanç va acompanyar el bisbe Joan Gaspar de la Figuera en la visita que van fer al monestir de Montserrat, on van estar gairebé 5 mesos. El motiu d'aquesta llarga visita va ser acompanyar el procés de reforma monàstica que havia impulsat el Concili de Trento. Però retrocedim una mica.

L'Estudi General en temps de Calassanç
El 1583 el jove Josep Calassanç,  havia finalitzat els seus estudis de dret i teologia a l'Estudi General de Lleida (que es trobava al peu de la Seu Vella) . S'havia ordenat de capellà a Sanaüja i a primers de 1584 el trobem al bisbat de Barbastre on treballa al servei del bisbe de la ciutat, Felip d'Urries. Calassanç tenia 27 anys.
Però la feina li dura poc, tot just un any perquè mor el bisbe. On trobarà Calassanç una nova ocupació?
El Rei havia convocat les Corts de la Corona d'Aragó a la ciutat de Montsó, a 15 quilòmetres de Barbastre. Era una bona oportunitat ja que es reunirien amb el rei, càrrecs civils i eclesiàstics provinents de Catalunya, Aragó i València. Calassanç no perdria l'ocasió per  fer contactes. Així és com el juny de 1585 el trobem a Montsó. Allí contacta amb el recent nomenat bisbe de Lleida, Joan Gaspar de la Figuera, a qui s'encarrega la visita i reforma del monestir de Montserrat. Finalitzades les Corts a Montsó el bisbe surt cap a Montserrat el 22 d'octubre de 1585. L'acompanya com a familiar (càrrec de confiança) Josep Calassanç i arriben a Montserrat 6 dies després: el 28 d'octubre de 1585. 
Tot just arribat el secretari del bisbe deixa constància de l'inici de la Visita al monestir, i entre altres coses escriu:
Fragment de l'acta del primer dia de la visita del bisbe Figuera a Montserrat
"...  Josep Calassanç, prevere i Miquel Joan Castanesa, diaca, familiars del senyor bisbe, estan amb mi al monestir."

La visita s'allargarà fins el febrer de 1586 següent, quan mor el bisbe i Calassanç torna al seu poble, Peralta de la Sal, per acompanyar el seu pare en els seus darrers dies.  
Per tant l'estada de Josep Calassanç a Montserrat es perllonga des del 28 d'octubre de 1585 fins a finals de febrer de 1586:  4 mesos.

El Monestir de Montserrat que va conèixer Calassanç no era ben bé com el que veiem ara. Tot just s'estava construint l'actual església del monestir. 
El monestir de Montserrat en una pintura de Jan Janssonius de 1657

I per avui ho deixem. Un altre dia us presentarem els 7 espais del monestir on podeu trobar una pintura, escultura o vitrall de sant Calassanç. Segur que com a mínim ja en coneixeu un, però n'hi ha sis més. 
Aviat us ho expliquem en una altra entrada ! 

.


dimecres, 3 de febrer de 2021

La Lluna Verda

La Bea és ben coneguda per totes les persones que es mouen pels cercles escolars de Can Colapi. Treballa als Serveis Centrals, com a Secretària del Director General i com docent de nous educadors a l'Escola Pia de Sant Antoni, entre altres.

A més d'aquesta activitat professional, la seva vocació també va vinculada a l'educació de la canalla, al món de les arts plàstiques i de la dimensió interior. 

Quan va iniciar-se aquesta ja massa llarga pandèmia, va voler estudiar les propostes que els canals de TV oferien pels més menuts i va constatar el que tots constatem a la majoria de programacions infantils: crits, són estridents, colors de tota mena... en definitiva hiperestimulació. 

Fruit d'aquesta anàlisi va proposar a gent del seu entorn poder gravar vídeos adreçats a la canalla que tinguessin una presentació tranquil·la i relaxant, de to suau, senzill i sense escarafalls. I així va néixer La Lluna Verda

El projecte va tenir bona acollida i aviat va cridar l'atenció d'alguna emissora de televisió. 

El resultat és que fa porten uns mesos presentant contes adreçats als petits de casa per abans d'anar a dormir o per passar una estona en família. 

La Bea ens ho explica en aquesta presentació: 


Us convidem a mirar-los, és una altra manera (o hauríem de dir "la manera" ? ) d'explicar contes i segur que quan els conegueu haureu descobert una molt bona eina per compartir un conte amb els nens i nenes per abans d'anar a dormir o per a qualsevol moment del dia. 

Gaudiu-los a lallunaverda.com