dijous, 26 de novembre de 2020

Circular de l'Equip de Govern a tota l'Escola Pia en motiu de la festa de Sant Calassanç: 27 de novembre

Circular als qui formem part de la família de l’Escola Pia de Catalunya, en la celebració del patronat de sant Josep Calassanç

 Benvolguts/des,


Enguany, ens ha semblat adient iniciar la felicitació amb motiu de la festa de Sant Calassanç, tot recordant una frase que ell mateix va escriure , en una carta (carta 4073) adreçada als seus companys, quan, a finals de la seva vida, l'Escola Pia passava per un moment molt complicat: «Es coneix el bon mariner en temps de tempesta». Aquesta metàfora i, sobretot, el qui la va dir, tenen, avui, força inspiradora. És evident que la pandèmia s'ha manifestat com una tempesta capaç d'enfonsar-ho tot: la salut, l'economia, la vida social, la cultura... La majoria de les generacions actuals, a casa nostra, desconeixíem un repte comú d'aquesta magnitud. A nivell personal, institucional i social, ens hem sentit urgits a donar-hi una resposta encertada. Quines serien les destreses de bon mariner que ens ajudin a reeixir enmig d'aquest mar embravida?

En primer lloc, pensem que el bon mariner sap que no està sol, que forma part d'un equip, i que això el fa més fort. La pandèmia ens mou a refermar aquesta convicció i a viure-la en l'àmbit familiar, a l'escola, en tota la institució escolàpia, en l'àmbit social... El procés de reorganització de l'Escola Pia de Catalunya que s'ha iniciat i que es completarà al llarg del quadrienni, té, precisament, aquesta finalitat. (1)

En segon lloc, i en íntima relació amb el punt anterior, ens cal reconèixer l'altre com a membre de la tripulació. Aquest reconeixement passa per interessar-nos els uns pels altres i per cuidar-nos. La situació actual ens afecta tots d'una manera o altra. Ens cal dedicar temps i espais per compartir com ens sentim, què ens preocupa, què ens limita, què ens il·lusiona. Aquest reconeixement i estima mutus fan més sòlida la xarxa que construïm.


En tercer lloc, per navegar, ens cal la saviesa de saber interpretar l'estat de la mar i del temps, i, també, de conèixer les possibilitats del nostre vaixell. S'assembla a la saviesa que tracta de recollir en Ramon Maria Nogués, en la introducció al Document de Transformació, on ens diu que «La COVID-19 s’ha convertit en un bon revelador de dimensions mal orientades dels nostres comportaments personals i col·lectius, que anaven fent forat de forma més o menys amagada, i que ara tenim ocasió de posar en evidència i eventualment corregir, si som prou assenyats per fer-ho». Juntament amb l'exposició d'algunes d'aquestes «dimensions mal orientades», en Ramon Maria ens ofereix pistes sobre algunes tasques reparadores que podem fer personalment i col·lectiva i, per a les quals, l'acció educativa és un instrument privilegiat. 

Finalment, cal tenir en compte que el mariner té un objectiu que el motiva, que el mou, que el va fer salpar. D'aquest objectiu en treu la força i la creativitat per avançar, malgrat la maltempsada. Amb aquesta imatge, podem comprendre allò que ens vol comunicar el científic David Bueno, quan proposa que, en les circumstàncies actuals, més que resistir el que cal és persistir.

Calassanç va persistir, malgrat totes les adversitats, perquè sabia que el que tenia entre mans era una causa molt noble, molt digna, molt útil, molt necessària... La seva causa també és la nostra.

Bona festa de Sant Josep Calassanç.

Equip de Govern de l’EPC 

27 de novembre, patrocini de Sant Josep de Calassanç


 (1) La política més votada al darrera Capítol Provincial (màxim òrgan legislatiu de la institució), diu així: Adequar l’organització de l’EPC a les necessitats actuals de manera que integri totes les institucions i accions de l'Escola Pia. I dins del Document de Transformació de l'Escola Pia de Catalunya, al bloc 3, orientació 8, insisteix: Continuar desenvolupant la línia de reorganització aprovada pel Capítol 2019 i crear l'àrea de Recursos Humans. 






diumenge, 22 de novembre de 2020

Defunció Salvador Riera

Dissabte 21 de novembre ens va arribar la trista notícia de la defunció d'en Salvador Riera, als 76 anys, tan conegut i estimat per moltes persones de casa nostra. 

L'Andreu Trilla, de la comunitat d'Igualada, ha fet aquest breu recordatori del Salvador, que de feina anys treballava a l'Escola Pia de Mexicali, Viceprovíncia escolàpia de Les Califòrnies, a Mèxic.


Salvador Riera Mimó, escolapi fill d’Igualada, ens ha deixat.

Després de poc més d’una setmana d’ingrés a la UCI de l’Hospital General de Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic), la matinada d’aquest dissabte dia 21 de novembre hi ha mort. S’havia contagiat de la covid-19, amb els altres membres de la comunitat, però tots ja han sortit de la quarantena. Ell, en canvi, n’ha sortit «per dalt», fent un salt a una altra vida més definitiva.

En Salvador era molt conegut i estimat. A Igualada, el seu pare, matalasser i músic, va morir
quan ell era jovenet. La mare, vídua coratjosa, va arribar a ser presidenta de l’associació de
vídues de tot l’estat espanyol, i una de les creadores de la residència d’avis Pare Vilaseca. El seu únic germà, Marc, va ser un pediatra molt conegut a la ciutat, mort fa pocs anys.

Als altres llocs on va viure i treballar (Tàrrega, Granollers, Barcelona) era un personatge
popular, amb llargues llistes d’amistats a les quals era extremadament fidel. Fora de Catalunya, ha viscut i treballat a Cuba, a Nicaragua i al nord de Mèxic on no va tenir inconvenient d’anar malgrat l’edat i on ha mort mentre feia de tutor o mestre dels novicis que s’inicien a la vida d’escolapis.

Educador proper, senzill i de cor ardent, ens deixa un preciós testimoniatge de persona disponible, plena de coratge i amistat. Gràcies, Salvador. Que Déu t’aculli en el seu Misteri.



El Funeral es farà el dilluns dia 23 de novembre a les 10 del matí (7 de la tarda a Catalunya) a la capella de la comunitat escolàpia de Mexicali i es podrà seguir en directe a través del Facebook de la parròquia de San Pablo Apóstol, dirigida pels escolapis. (Enllaç )



Podeu deixar nota de condol a La Vanguardia


També podeu llegir els articles apareguts a la premsa de l'Anoia: 












Al final d'estiu, el grup de Pregària de l'Amistat de l'Escola Pia li vam demanar al Salvador que ens fes un comentari al Parenostre per a la pregària del 14 de juliol. Pot ser la nostra pregària per ell, ara que ens ha avançat en el camí de la vida. 












Podeu tornar a veure la retransmissió del funeral des de la comunitat de Mexicali, retransmesa en directe per Facebook fent clic aquí

dijous, 8 d’octubre de 2020

Pia&Goo 2020


La Pia&Go és una iniciativa social impulsada per l’Escola Pia de Catalunya.
Els principals objectius són sensibilitzar i obtenir recursos econòmics que es destinaran íntegrament a la inclusió social i educativa d’infants i joves.
Enguany, volem fer el màxim de km possibles.
El dia 25 d’octubre, totes les persones inscrites podran sumar km al comptador a través de l’App PIA&GO. L’app estarà activa el dia 25 d’octubre, entre les 7h i les 19h, a Play Store (per programari Android) i a l’App Store (per dispositius Apple).
La recaptació de la PIA&GO anirà íntegrament destinada als projectes adreçats a infants i joves en risc d’exclusió.
Des de l’Escola Pia creiem en l’educació com l’eina més poderosa per transformar la societat. Les escoles, les entitats de lleure educatiu i les fundacions d’acció social de l’Escola Pia treballem per la sensibilització i el compromís amb les situacions d’injustícia que es viuen en la nostra societat. Especialment aquelles que afecten als infants i joves.
Com participar-hi? Inscriu-te aquí




dilluns, 21 de setembre de 2020

Creu de sant Jordi a Josep Maria Monferrer, educador escolapi

Aquesta tarda del 21 de setembre 2020 s'ha fet el lliurament de les Creus de Sant Jordi 2020. Un dels guardonats ha estat l'escolapi Josep Maria Monferrer, per més de 40 anys com a educador al barri de la Mina. 


En "Monfe", com li diem els amics, a més ha posat en marxa una iniciativa ben interessant: l'Arxiu del Camp de la Bota, amb la intenció de no perdre la memòria història del que el barri va viure al llarg de tants anys. 

En el vídeo adjunt podeu veure el moment en què en Josep Maria recull la Creu de Sant Jordi.


També podeu veure l'entrevista que el diari "Naciódigital" li ha fet amb motiu d'aquest reconeixement.



dijous, 10 de setembre de 2020

Adéu Pare Manel i moltes gràcies.

Avui hem conegut la trista notícia de la partida del P. Manel. L'Enric Canet, amic seu amb qui han compartit projectes i amistats, moltes vegades tot compartint un sopar a la comunitat del Verdum,  ha publicat aquest article a la premsa. Us el compartim. 





diumenge, 17 de maig de 2020

Cada dimarts, PREGÀRIA DE L'AMISTAT online


Us convidem a tots i a totes a la pregària de l'amistat que estem fent de forma virtual cada dimarts a les 9 del vespre. 
La propera serà el 19 de maig.
Al blog de la pregària i trobareu els enllaços i més informació.
Us deixem aquí els vídeos de les des darrers pregàries.
Ànims, t'esperem !






divendres, 3 d’abril de 2020

Seguim sempre endavant ! Reconeixem als alumnes i als seus mestres.

En Julen, antic alumne de l'Escola Pia, és cantant, compositor i supercreatiu i ha volgut aplicar totes aquestes capacitats i moltes altres, en un vídeo engrescador pels nois i noies de Can Colapi, però darrere s'hi sent un reconeixement als professors i professores que anònimament i discretament, van fent la seva feina a través de les xarxes, que han hagut de reinventar-se i passar de classe a l'aula a la sessió online, i no sabem pas com, però ho han fet en uns pocs dies. 
Els hi dedica a totes els nois i noies i amb ells, als mestres. Cal dir que en Julen és l'autor, el compositor, cantant, músic, editor.... vaja que des del principi fins al final ha fet aquest vídeo que li agraïm profundament (Ep! I amb un cop de mà de la Claudia i la Joana de l'Equip de comunicació).
Gràcies Julen, has fet un vídeo que és aire fresc enmig d'aquest confinament tan feixuc!!!
Gràcies Mestres, seguiu sent llum i font de coneixement !!!

SEGUIM SEMPRE ENDAVANT !


Carta a tots els amics i amigues de l'Escola Pia

L'Equip de Govern de l'Escola Pia de Catalunya envia cada Pasqua una carta a tots els amics i amigues de Can Colapi. Aquest any, malgrat el confinament, o potser amb més raó, la tornen a enviar. 
La compartim amb tots vosaltres. Bona Pasqua, quan arribi, malgrat el confinament. 




A tots els qui formem part de l’Escola Pia


Benvolguts/des. 


Escrivim aquesta circular tres setmanes abans de Pasqua, en temps de confinament. Tant de bo que quan arribi el dia de Pasqua s’hagi iniciat un cert procés de normalització sanitària, si bé, per ara, tot apunta que serà un procés lent i amb efectes no sols sanitaris.

Hem rellegit unes cartes que Calassanç va escriure, en què parlava de l’arribada de la pesta a la ciutat de Roma i com veureu, les mesures que s’aplicaven no divergeixen gaire de les que apliquem avui, llevat, això sí, que aviat trobarem una vacuna per erradicar aquesta pandèmia. Hem fusionat dues cartes adreçades al P. Esteve de la comunitat de Nàpols, dels dies 6 i 10 de juliol de 1630. Diu així: 



Benvolgut pare Esteve, 

en resposta a la vostra carta en què m’explica la tensió que es viu a Nàpols per la por a la pesta, us puc dir que aquí la por és tan gran que tothom dóna per segur que, abans no passin vuit dies, sortirà un edicte ordenant que es tanquin totes les escoles, es buidin les presons i es prohibeixi qualsevol tipus de concentració o reunió a la ciutat. 

Per ara ja han tancat les duanes i els que han pogut sortir dubto que tinguin possibilitat de trobar cap tipus de feina, com a mínim a 40 milles de Roma. 

També han aixecat les forques en algunes portes de la ciutat i estan actuant amb molt de rigor, per la inseguretat que es viu als carrers. Ja us podeu imaginar, doncs, la confusió que vivim a l’escola i a la ciutat. 

Es diu que alguns soldats llicenciats han dut la pesta a diverses ciutats properes a Urbino i que ja s’està escampant també per allí. 

Nosaltres, per gràcia del Senyor, no tenim malats, i per ara no ens manquen aliments ja que abans que esclatés la pesta vam comprar-ne i ara es venen tres vegades més cars. 

Si ordenen tancar les escoles, és cert com dieu en la vostra carta, que no tindrem necessitat de tants mestres aquí, però no us els podré pas enviar perquè han prohibit les entrades i les sortides de la ciutat, així que haureu de pensar altres solucions. 

Només em queda recordar-vos que en aquestes situacions s’aconsegueix més amb paciència que amb rigor i recomanar-vos que la comunitat es posi, tan aviat com pugui, al servei dels qui ho necessitin, que no siguem d’aquells que, podent fer ara el bé, ho deixem per a més endavant, perquè després vindria el temps en què desesperaríem. 

Josep de la Mare de Déu

Ens semblava anecdòtic, oi? Ara ja no ho és. Hem viscut (espero que no hagi de continuar dient “estem vivint”) aquesta experiència en pròpia pell. 

La quaresma del 2020 ha esdevingut quarantena. Desitgem que així com aquest temps passat ha estat i continua sent difícil per a tantes famílies, puguem arribar a viure una Pasqua que ens ompli de joia i de vida. Al llarg del confinament hem vist persones i accions solidàries, en les nostres entitats i en el nostre país, que ens senyalen el camí. Fem-lo nostre. 

Bona Pasqua a tots i totes. 

L’Equip de Govern 
de l’Escola Pia de Catalunya
Pasqua, 2020

dilluns, 23 de març de 2020

Els "coronavirus" en temps de Calassanç

Desitjant que tothom es trobi bé i que estigueu passant aquests dies de confinament de la millor manera possible, volem compartir amb  vosaltres unes paraules de Calassanç en les que explica la situació que vivien a Roma quan passaven el que anomenaven "la pesta". 
Es tracta de la fusió de dues cartes adreçades al P. Esteve, rector del col·legi de Nàpols, escrites el 6 i el 10 de juliol de 1630.
Us cridarà l'atenció que les mesures que es prenien són ben similars a les actuals. 
Desitgem que gaudiu de la carta i que el temps de confinament s'us faci lleu.
--------------------



Al P. Esteve del col·legi de Nàpols.

Benvolgut pare Esteve,

en resposta a la seva carta en que m’explica la tensió que es viu a Nàpols per la por a la pesta, li puc dir que aquí la por és tan gran , que tothom dóna per segur que abans no passin vuit dies sortirà un edicte ordenant que es tanquin totes les escoles, es buidin les presons i es prohibeixi qualsevol tipus de concentració o reunió a la ciutat.

Per ara ja han tancat les duanes i els que han pogut sortir dubto que tinguin possibilitat de trobar qualsevol tipus de feina, com a mínim a 40 milles de Roma.

També han aixecat les forques a algunes portes de la ciutat i estan actuant amb molt de rigor, per la inseguretat que es viu als carrers. Ja es pot imaginar, doncs, la confusió que vivim a l’escola i a la ciutat.

Es diu que alguns soldats llicenciats han dut la pesta a vàries ciutats properes a Urbino i que ja s’està escampant també per allí.

Nosaltres, per gràcia del Senyor no tenim malats i per ara no ens manquen aliments ja que abans que esclatés la pesta vàrem comprar-ne i ara es venen tres vegades més cars.

Si ordenen tancar les escoles, és cert com diu a la seva carta, que no tindrem necessitat de tants mestres aquí, però no els hi podré pas enviar perquè han prohibit les entrades i les sortides de la ciutat, així que haurà de pensar altres solucions.

Només em queda recordar-li que en aquestes situacions s’aconsegueix més amb paciència que amb rigor i recomanar-li que la comunitat es posi, tan aviat com pugui, al servei dels qui ho necessitin, que no siguem d’aquells que podent fer ara el bé, ens esperem, perquè després vindria el temps en què desesperem.

Josep (Calassanç) de la Mare de Déu.
Roma, juliol de 1630

divendres, 21 de febrer de 2020

Blog de la comunitat del Carme

La comunitat del Carme, que va inaugurar-se l'octubre de 2019, ha obert un blog, en el qual es van presentant les diverses activitats que van realitzant i la seva vida quotidiana. 
El podeu veure fent clic aquí


dilluns, 10 de febrer de 2020

Reunió Escola Pia Mundial


L'Orde de l'Escola Pia realitza cada dos o tres anys, una trobada dels responsables de cada província escolàpia per tal de coordinar aquells temes que ens afecten a tots. 

Per aquest motiu ens hem aplegat a la ciutat de Dakar, Senegal, els representants de les 33 presències escolàpies existents als diversos països. 
Entre altres temes, en aquest Consell de Dakar, s'avaluaran ; la Cultura Vocacional, el creixement de l'Orde,  el Ministeri, la Participació a l'Escola Pia, l'economia, La formació Inicial i Permanent, el PiaristSynod, la interculturalitat, la reestructuració, els grans reptes de cadascuna de les demarcacions, la preparació del proper capítol general, etc. 


Una agenda ben plena pels propers 6 dies, que es treballaran en reunions diàries de 8 del matí a 8 de la tarda.
La reunió s'ha iniciat avui dilluns 10 de febrer, però els qui vàrem arribar diumenge, vam participar a l'eucaristia de la Parròquia dels Màrtirs d'Ouganda, dirigida pels escolapis. Una celebració alegre, específicament pels petits, animada amb cants i gairebé danses. 


dimecres, 5 de febrer de 2020

Terratrèmol a Kiblawan

Kiblawan és una petita ciutat situada a l'illa de Mindanao, Filipines. En aquesta ciutat els escolapis realitzem la nostra missió des d'una escola d'uns 500 alumnes de primària i secundària. 

La Núria Martínez i la Laura Rodrigo, exalumnes de l'Escola Pia de Sabadell i de Sarrià, respectivament, van ser-hi gairebé un any col·laborant com a mestres en aquesta escola. Ens ho explicaven en el blog "Solidàries" de l'Escola Pia.

A finals de desembre la ciutat de Kiblawan es va veure afectada per dos grans terratrèmols de 6,3 i 6,9 graus de magnitud i unes dues mil rèpliques, el resultat ha estat que l'edifici escolar ha quedat inservible. Les rèpliques encara es mantenen. Avui, cinc de febrer, n'hi ha hagut una de 3,7 graus en l'escala de Richter.


A grans trets, la situació és la següent:
  • Quatre aules, amb moltes esquerdes i danys, ja s’han enderrocat.
  • Encara es poden utilitzar altres sis aules però amb risc, i caldrà enderrocar-les aviat.
  • El pati cobert està en bon estat i s'està utilitzant per fer-hi les classes.
  • El mur de la part posterior del pati cobert ha caigut i s'ha d'acabar d'enderrocar el que queda,
  • L’edifici on s’ubica la cantina té moltes esquerdes i s’ha d’enderrocar.
  • La casa de la comunitat ha estat evacuada. Ja no és segur viure-hi i els membres de la comunitat viuen en tendes de campanya 
  • S’han preparat tres aules temporals amb alguns materials de les antigues habitacions enderrocades.
  • La biblioteca i les diferents oficines de l’escola necessiten reparacions importants.

En aquestes fotografies podeu veure com era l'escola abans del terratrèmol i com ha quedat després.

Al col·legi estudien nens i nenes de famílies d'agricultors  de la zona. Persones senzilles i de pocs recursos, que ara passen a una situació especialment complicada a causa del terratrèmol i les seves conseqüències. 



En aquest moment estan finalitzant el curs escolar, i fan les classes com poden: al pati, sota d'un arbre o en un pati cobert que ha resistit, com es veu en aquesta foto




La comunitat dels escolapis estan vivint en una tenda de campanya plantada al costat de l'escola i les famílies dels nois i noies estan reconstruint les seves cases, afectades pel terratrèmol. 




Per sort el curs escolar no trigarà a finalitzar i es podrà acabar d'enderrocar l'edifici escolar. Entre tant es procurarà edificar un conjunt d'aules prefabricades. El conjunt d'aules puja a 200.000 euros, i cada aula en costa 14.000. 

Si algú de vosaltres pot ajudar-nos, que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. 




dijous, 16 de gener de 2020

Nova pestanya


Com estareu veient, hem afegit una nova pestanya al nostre blog.
Els escolapis del Carme han obert un blog on expliquen el que fan i el que són. Tots just l'estrenen. Els desitgem llarga vida i a vosaltres que el gaudiu.