Compartim amb vosaltres la que s'ha enviat aquest any, tot desitjant-vos bon Nadal.
Benvolguts i benvolgudes,
arriba Nadal i el món se’ns
revela. Una nova esperança se’ns fa present a la natura: la llavor que s’enterra
i mor, dóna nova vida. Allò que és petit deixa pas a alguna cosa de molt més
gran i potent. La natura, quan la mirem amb atenció, ens revela el gran secret.
El mateix secret que trobem en
Maria, aquella noia de Natzaret que donà a llum un infant que seria -i encara és-
l’esperança de tanta i tanta gent que clama justícia.
Sembla que el món s’ensorri, que
els diferents no hi tinguin cabuda, no es reconeix el paper i la dignitat de la
dona en molts racons, aixequem fronteres i prejudicis contra els altres, milers
d’immigrants moren al Mediterrani dia sí i dia també i desapareixen altres
espècies... Com trobar aquella esperança? Com reconèixer-la enmig del dolor, de
la ràbia, del dubte o de la foscor?
Mirem amb els ulls del cor: la
veurem renéixer aquests dies.
Escoltem amb atenció: el clam de
justícia dels qui són trepitjats, el crit dels qui pateixen, es fa encàrrec.
Se’ns fa encàrrec. No som els primers ni serem els últims. Altres persones el
van rebre i, com Calassanç al Trastévere de Roma, hi van respondre. Ara i aquí,
l’Escola Pia pren la responsabilitat de mantenir-se ferma en aquella resposta.
Totes les persones que en formem part estem cridades, des de la pròpia vida, a
donar-hi resposta. Se’ns demana de treure el millor de nosaltres mateixos:
viure la solidaritat del cor, aquella que ens apropa a l’altre amb mirada neta,
disposats a acompanyar-lo i a deixar-nos acompanyar, tenint cura els uns dels
altres.
Només així serem comunitat i
viurem Nadal amb plenitud.
Bon Nadal i bones festes.
L’Equip de Govern de
l’Escola Pia
