diumenge, 17 de maig de 2020

Cada dimarts, PREGÀRIA DE L'AMISTAT online


Us convidem a tots i a totes a la pregària de l'amistat que estem fent de forma virtual cada dimarts a les 9 del vespre. 
La propera serà el 19 de maig.
Al blog de la pregària i trobareu els enllaços i més informació.
Us deixem aquí els vídeos de les des darrers pregàries.
Ànims, t'esperem !






divendres, 3 d’abril de 2020

Seguim sempre endavant ! Reconeixem als alumnes i als seus mestres.

En Julen, antic alumne de l'Escola Pia, és cantant, compositor i supercreatiu i ha volgut aplicar totes aquestes capacitats i moltes altres, en un vídeo engrescador pels nois i noies de Can Colapi, però darrere s'hi sent un reconeixement als professors i professores que anònimament i discretament, van fent la seva feina a través de les xarxes, que han hagut de reinventar-se i passar de classe a l'aula a la sessió online, i no sabem pas com, però ho han fet en uns pocs dies. 
Els hi dedica a totes els nois i noies i amb ells, als mestres. Cal dir que en Julen és l'autor, el compositor, cantant, músic, editor.... vaja que des del principi fins al final ha fet aquest vídeo que li agraïm profundament (Ep! I amb un cop de mà de la Claudia i la Joana de l'Equip de comunicació).
Gràcies Julen, has fet un vídeo que és aire fresc enmig d'aquest confinament tan feixuc!!!
Gràcies Mestres, seguiu sent llum i font de coneixement !!!

SEGUIM SEMPRE ENDAVANT !


Carta a tots els amics i amigues de l'Escola Pia

L'Equip de Govern de l'Escola Pia de Catalunya envia cada Pasqua una carta a tots els amics i amigues de Can Colapi. Aquest any, malgrat el confinament, o potser amb més raó, la tornen a enviar. 
La compartim amb tots vosaltres. Bona Pasqua, quan arribi, malgrat el confinament. 




A tots els qui formem part de l’Escola Pia


Benvolguts/des. 


Escrivim aquesta circular tres setmanes abans de Pasqua, en temps de confinament. Tant de bo que quan arribi el dia de Pasqua s’hagi iniciat un cert procés de normalització sanitària, si bé, per ara, tot apunta que serà un procés lent i amb efectes no sols sanitaris.

Hem rellegit unes cartes que Calassanç va escriure, en què parlava de l’arribada de la pesta a la ciutat de Roma i com veureu, les mesures que s’aplicaven no divergeixen gaire de les que apliquem avui, llevat, això sí, que aviat trobarem una vacuna per erradicar aquesta pandèmia. Hem fusionat dues cartes adreçades al P. Esteve de la comunitat de Nàpols, dels dies 6 i 10 de juliol de 1630. Diu així: 



Benvolgut pare Esteve, 

en resposta a la vostra carta en què m’explica la tensió que es viu a Nàpols per la por a la pesta, us puc dir que aquí la por és tan gran que tothom dóna per segur que, abans no passin vuit dies, sortirà un edicte ordenant que es tanquin totes les escoles, es buidin les presons i es prohibeixi qualsevol tipus de concentració o reunió a la ciutat. 

Per ara ja han tancat les duanes i els que han pogut sortir dubto que tinguin possibilitat de trobar cap tipus de feina, com a mínim a 40 milles de Roma. 

També han aixecat les forques en algunes portes de la ciutat i estan actuant amb molt de rigor, per la inseguretat que es viu als carrers. Ja us podeu imaginar, doncs, la confusió que vivim a l’escola i a la ciutat. 

Es diu que alguns soldats llicenciats han dut la pesta a diverses ciutats properes a Urbino i que ja s’està escampant també per allí. 

Nosaltres, per gràcia del Senyor, no tenim malats, i per ara no ens manquen aliments ja que abans que esclatés la pesta vam comprar-ne i ara es venen tres vegades més cars. 

Si ordenen tancar les escoles, és cert com dieu en la vostra carta, que no tindrem necessitat de tants mestres aquí, però no us els podré pas enviar perquè han prohibit les entrades i les sortides de la ciutat, així que haureu de pensar altres solucions. 

Només em queda recordar-vos que en aquestes situacions s’aconsegueix més amb paciència que amb rigor i recomanar-vos que la comunitat es posi, tan aviat com pugui, al servei dels qui ho necessitin, que no siguem d’aquells que, podent fer ara el bé, ho deixem per a més endavant, perquè després vindria el temps en què desesperaríem. 

Josep de la Mare de Déu

Ens semblava anecdòtic, oi? Ara ja no ho és. Hem viscut (espero que no hagi de continuar dient “estem vivint”) aquesta experiència en pròpia pell. 

La quaresma del 2020 ha esdevingut quarantena. Desitgem que així com aquest temps passat ha estat i continua sent difícil per a tantes famílies, puguem arribar a viure una Pasqua que ens ompli de joia i de vida. Al llarg del confinament hem vist persones i accions solidàries, en les nostres entitats i en el nostre país, que ens senyalen el camí. Fem-lo nostre. 

Bona Pasqua a tots i totes. 

L’Equip de Govern 
de l’Escola Pia de Catalunya
Pasqua, 2020

dilluns, 23 de març de 2020

Els "coronavirus" en temps de Calassanç

Desitjant que tothom es trobi bé i que estigueu passant aquests dies de confinament de la millor manera possible, volem compartir amb  vosaltres unes paraules de Calassanç en les que explica la situació que vivien a Roma quan passaven el que anomenaven "la pesta". 
Es tracta de la fusió de dues cartes adreçades al P. Esteve, rector del col·legi de Nàpols, escrites el 6 i el 10 de juliol de 1630.
Us cridarà l'atenció que les mesures que es prenien són ben similars a les actuals. 
Desitgem que gaudiu de la carta i que el temps de confinament s'us faci lleu.
--------------------



Al P. Esteve del col·legi de Nàpols.

Benvolgut pare Esteve,

en resposta a la seva carta en que m’explica la tensió que es viu a Nàpols per la por a la pesta, li puc dir que aquí la por és tan gran , que tothom dóna per segur que abans no passin vuit dies sortirà un edicte ordenant que es tanquin totes les escoles, es buidin les presons i es prohibeixi qualsevol tipus de concentració o reunió a la ciutat.

Per ara ja han tancat les duanes i els que han pogut sortir dubto que tinguin possibilitat de trobar qualsevol tipus de feina, com a mínim a 40 milles de Roma.

També han aixecat les forques a algunes portes de la ciutat i estan actuant amb molt de rigor, per la inseguretat que es viu als carrers. Ja es pot imaginar, doncs, la confusió que vivim a l’escola i a la ciutat.

Es diu que alguns soldats llicenciats han dut la pesta a vàries ciutats properes a Urbino i que ja s’està escampant també per allí.

Nosaltres, per gràcia del Senyor no tenim malats i per ara no ens manquen aliments ja que abans que esclatés la pesta vàrem comprar-ne i ara es venen tres vegades més cars.

Si ordenen tancar les escoles, és cert com diu a la seva carta, que no tindrem necessitat de tants mestres aquí, però no els hi podré pas enviar perquè han prohibit les entrades i les sortides de la ciutat, així que haurà de pensar altres solucions.

Només em queda recordar-li que en aquestes situacions s’aconsegueix més amb paciència que amb rigor i recomanar-li que la comunitat es posi, tan aviat com pugui, al servei dels qui ho necessitin, que no siguem d’aquells que podent fer ara el bé, ens esperem, perquè després vindria el temps en què desesperem.

Josep (Calassanç) de la Mare de Déu.
Roma, juliol de 1630

divendres, 21 de febrer de 2020

Blog de la comunitat del Carme

La comunitat del Carme, que va inaugurar-se l'octubre de 2019, ha obert un blog, en el qual es van presentant les diverses activitats que van realitzant i la seva vida quotidiana. 
El podeu veure fent clic aquí


dilluns, 10 de febrer de 2020

Reunió Escola Pia Mundial


L'Orde de l'Escola Pia realitza cada dos o tres anys, una trobada dels responsables de cada província escolàpia per tal de coordinar aquells temes que ens afecten a tots. 

Per aquest motiu ens hem aplegat a la ciutat de Dakar, Senegal, els representants de les 33 presències escolàpies existents als diversos països. 
Entre altres temes, en aquest Consell de Dakar, s'avaluaran ; la Cultura Vocacional, el creixement de l'Orde,  el Ministeri, la Participació a l'Escola Pia, l'economia, La formació Inicial i Permanent, el PiaristSynod, la interculturalitat, la reestructuració, els grans reptes de cadascuna de les demarcacions, la preparació del proper capítol general, etc. 


Una agenda ben plena pels propers 6 dies, que es treballaran en reunions diàries de 8 del matí a 8 de la tarda.
La reunió s'ha iniciat avui dilluns 10 de febrer, però els qui vàrem arribar diumenge, vam participar a l'eucaristia de la Parròquia dels Màrtirs d'Ouganda, dirigida pels escolapis. Una celebració alegre, específicament pels petits, animada amb cants i gairebé danses. 


dimecres, 5 de febrer de 2020

Terratrèmol a Kiblawan

Kiblawan és una petita ciutat situada a l'illa de Mindanao, Filipines. En aquesta ciutat els escolapis realitzem la nostra missió des d'una escola d'uns 500 alumnes de primària i secundària. 

La Núria Martínez i la Laura Rodrigo, exalumnes de l'Escola Pia de Sabadell i de Sarrià, respectivament, van ser-hi gairebé un any col·laborant com a mestres en aquesta escola. Ens ho explicaven en el blog "Solidàries" de l'Escola Pia.

A finals de desembre la ciutat de Kiblawan es va veure afectada per dos grans terratrèmols de 6,3 i 6,9 graus de magnitud i unes dues mil rèpliques, el resultat ha estat que l'edifici escolar ha quedat inservible. Les rèpliques encara es mantenen. Avui, cinc de febrer, n'hi ha hagut una de 3,7 graus en l'escala de Richter.


A grans trets, la situació és la següent:
  • Quatre aules, amb moltes esquerdes i danys, ja s’han enderrocat.
  • Encara es poden utilitzar altres sis aules però amb risc, i caldrà enderrocar-les aviat.
  • El pati cobert està en bon estat i s'està utilitzant per fer-hi les classes.
  • El mur de la part posterior del pati cobert ha caigut i s'ha d'acabar d'enderrocar el que queda,
  • L’edifici on s’ubica la cantina té moltes esquerdes i s’ha d’enderrocar.
  • La casa de la comunitat ha estat evacuada. Ja no és segur viure-hi i els membres de la comunitat viuen en tendes de campanya 
  • S’han preparat tres aules temporals amb alguns materials de les antigues habitacions enderrocades.
  • La biblioteca i les diferents oficines de l’escola necessiten reparacions importants.

En aquestes fotografies podeu veure com era l'escola abans del terratrèmol i com ha quedat després.

Al col·legi estudien nens i nenes de famílies d'agricultors  de la zona. Persones senzilles i de pocs recursos, que ara passen a una situació especialment complicada a causa del terratrèmol i les seves conseqüències. 



En aquest moment estan finalitzant el curs escolar, i fan les classes com poden: al pati, sota d'un arbre o en un pati cobert que ha resistit, com es veu en aquesta foto




La comunitat dels escolapis estan vivint en una tenda de campanya plantada al costat de l'escola i les famílies dels nois i noies estan reconstruint les seves cases, afectades pel terratrèmol. 




Per sort el curs escolar no trigarà a finalitzar i es podrà acabar d'enderrocar l'edifici escolar. Entre tant es procurarà edificar un conjunt d'aules prefabricades. El conjunt d'aules puja a 200.000 euros, i cada aula en costa 14.000. 

Si algú de vosaltres pot ajudar-nos, que no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres.